VÍCTOR 2n ESO

Dos caragols un dia varen
tenir una forta disputa
sobre quí era el major corredor.

Una granotaels va dir:
hi he arribat a sospitar,
que vosaltres dos sou iguals
i una coseta he d'afegir,
abans de fugir a correr,
mirau si podeu caminar,
perquè crec
que no vos podeu moure.

GORKA

Faula de l'àliga de l'ala tallada i la guineu
Un bon dia un home va capturar un àliga, li va tallar les ales i la va deixar al corral juntament amb les seves gallines. Trista, l'àliga, que en altre temps fou poderosa, abaixava el cap i ni menjava. Se sentia com una reina empresonada. Va passar un altre home que la va veure, li va agradar i va decidir comprar-la. Li va arrencar les plomes tallades, les va curar i les va fer créixer de nou. Una vegada l'àliga era curada, va posar-se a volar i va atrapar a una llebre per dur-se-la en agraïment al seu llibertador. La va veure una guineu i amb mala fe la va malaconsellar dient-li:- No li duguis la llebre a qui et va alliberar, si no al que et va capturar; doncs el que et va alliberar ja es bo sense més estímul. Procura més aviat entendrir a l'altre, no et vulgui a atrapar de nou i t'arrenqui completament les ales

-MORALITAT: Correspon generosament als teus benefactors, i per prudència roman allunyat dels malvats que t'insinuen fer el que no és correcte.

NEUS

EL GALL EL GAT I LES FORMIGUES

Això és una vegada un gall i un gat que es van posar a mirar les formigues. Els dos a l’hora es van ficar a pensar, i un li va preguntar a l’altre:- com es que les formigues troben tan de menjar? I l’altre li va respondre que no ho sabia.Els dos tenien molta gana i no trobaven menjar per enlloc i li van preguntar a una formiga que on trobava tan de menjar, la formiga li va dir que elles agafaven el menjar dels trossets que queien del menjar dels humans o d’algun insecte mort.El gat li va dir que si li deixaven un poc de menjar. Les formigues totes encantades li van deixar un poc del seu aliment. El gat es va empassar un trosset de fruita com si res, mentrestant el gall no volia menjar perquè estava esperant que el seu amo li donés el menjar que li tocava.El gat tot impacient va saltar damunt l’aliment de les pobres formigues i se’l va empassar tot.Les formigues es van enfadar amb el gat i varen seguir buscat menjar per a elles.El gat encara tenia gana i va decidir anar a buscar menjar per a ell. Quan va trobar un ocell mort al final del camí, va anar corrent, cap a ell, però quan va arribar ja l’havia agafat un altre animal. Va estar una bona estona buscant i buscant menjar i cada vegada que entovava li l’agafaven.Al final el gat es va morir de gana, mestres que les formigues seguien vives i ben alimentades i el gall molt feliç al corral amb les demés gallines.

IRIS

L'OCELL PETIT

Hi havia un ocell petitó que vivia al bosc. Cada matí anava a buscar menjar. Primer tot anava bé, era molt feliç, però al cap d’un temps, uns ocellots més grans que ell el van començar a molestar. Primer començaven amb insults, més endavant a agredir-lo, llançant-li tot tipus d’objectes per fer-li mal i fins i tot el llançaven al riu i el feien aguantar uns minuts sense respiració. No cal dir que l’ocellet s’ho passava molt malament i cada nit, quan arribava a casa seva, plorava. Tot va canviar però, quan un dia de tempesta, van aparèixer dues àguiles reals enormes que, al veure el sofriment per on feien passar els ocellots al petit ocellet, van llançar-los sense pietat al fons del riu on gairebé s’ofegaren. Des d’aquell dia, els ocellots no molestaren mai més al petit ocell.

Moralitat: No facis als altres el quqe no vols que facin amb tu.

ALEJANDRO TORRES

LA MENTIRERA I EL METGE
Això era una dona que anava sempre al metge i deia que es trobava molt mal ,però era mentida, era perque algú li fes cas .Tornava a anar al metge i el metge li deia que no tenia res fins que al final es va posar malalta de veritat i no li van fer casi llavonces es va morir perquè no li varen voler curar.

"No diguis mentides perquè al final diràs la veritat i ningú et fara cas"

MARISOL ROBADO

FAULA:LA JIRAFA I EL RATOLÍ
Un dia,una jirafa,anava caminant,quan de sobte,va sentir que la cridaven.Va mirar pels costats però no va veure ningú,i va sentir:-Aquí,sota teu!La jirafa va mirar abaix i va trobar un petit ratolí.-Què vols petit ratolí?-Em podríes pujar al teu llarg coll per agafar una poma?Fa dies que no menjo res.-No vull ajudar-te,em dóna peresa.-Aaaa...En fí me'n vaig -i el ratolí es va marxar molt enfadat.Al cap d'uns dies es varen tornar a trobar i la jirafa li va dir al ratolí:-Escolta!T'importaria donar-me una poma del terra,fa uns dies va haver una gran tormenta i totes les fruites van caure dels arbres i no puc agafar-ne cap,però el ratolí li va contestar:Si l'altre m'haguessis ajudat tú,ara t'ajudaria jo,així que recorda,no facis als altres el que no vols que et facin a tú,perquè algun dia podríes necessitar la seva ajuda.I el ratolí se'n va anar deixant a la jirafa pensant en els seus actes

PAU MARTÍNEZ

Faula: L'ase i la guineu

Un día fa molt de temps vivia una guineu a un bosc.La guineu va crear un grup d’animals, però quan va anar un ase a demanar-li que si podia entrar al grup la guineu li digué que no, que era massa debil i no mereixia entrar al grup.Al cap d’uns anys l’ase creà un grup d’animals, però com hi va deixar entrar a totom el seu grup va ser el millor grup del bosc.El grup de la guineu es quedà buit perquè tots els integrats se n'anaren al grup de l’ase.La guineu li demanà que si podia entrar al grup, però com l’ase era molt bo li digué que sí que podia entrar.

"No menyspreem mai als febles; potser tinguin millor sort que nosaltres"