JOAN TUR 2n D

FAULA EL GOS I LA PERDIU

Això era un ca caçador que era el millor de tots.
Un dia va caçar una perdiu molt llesta que li va dir que si no la matava l'ajudaria quan ell no pugues caçar. El gos li va fer molta gràcia això i el va deixar fer.

Un any després el gos va perdre totalment l'oïda i l'olfacte per això no podia caçar.
Es va posar davall un pi a plorar perquè seria la seva mort. La perdiu el va sentir i va decidir ajudar-lo a caçar i va anar molt bé.

Així el gos i la perdiu van ser fidels companys per sempre.

XICU 2n D

Faula

El conill i la perdiu

Això eren una perdiu i un conill que vivien en un bosc molt gran.Un dia van venir al bosc uns caçadors amb gossos per caçar conills.La perdiu li va dir al conill que anés on estaven els caçadors.Després de discutir.Elol sense saber-ho hi va anar.Quan va trobar-se amb aquells gossos tan grans,va començar a córrer.Finaltment el conill va trobar un amagatall i és va salvar.Vatornar a veure la perdiu molt malhumorat pel que li havia passat.La perdiu després d`escoltar-lo va dir que ho sentia ,que va ser un error.Un altre dia vam venir al bosc uns caçadors amb escopeta per caçar perdius.El conill com a venjança va dir a la perdiu que anés a aquell lloc perque hi havia menjar .Ella va anar cap allí.El caçador la va veura i li va disparar.La perdiu va morir.

FRAN 2n D

El conill egoista

Hi havia una vegada tres conills pel camp. Era hivern i feia molt de fred, i a més havien perdut el rastre dels seus pares. Tenien molta fam i un dia van decidir dividir-se per buscar menjar.
El primer no va trobar res; el segon, tampoc; però el tercer conill, que era un egoista, va trobar un camp ple de pastanagues... però quan el va vore va decidir no compartir-lo, i se'n va fer un fart sense dir res als seus germans conills afamegats.
Dies més tard, van tornar a sortir i els dos germans morts de fam van trobar un camp de pastanagues i van avisar el germà tan egoista, que no havia volgut compartir les seues pastanagues...
Quan van acabar de menjar, el germà egoista va comprendre com havia arribat a ser d'egoista. I així van trobar els seus pares i el germà egoista va aprendre la lliçó.

ALICIA 2n D

En Rexton i na Dori

Un dia un tauró,en Rexton, estava nedant.Quan va vorer una donzella nedant tota sola va pensar que se la podria mengar. Com que no va vorer cap cavallet de mar policía, va nedar sigilosament, però la donzella, anomenada Dori, va vorer en Rexton i va començar a córrer. Com acababa d'arribar a aquest poble del mediterrani no sabia on podia anar a amagar-se. De repent una morena va sortir d'un cau i se'n va anar correguent així que va decidir entrar-hi.

Després va vorer que el tauró ja no hi era i va decidir tornar a fora però just en aquell instan el mar es va tornar negre i va vorer un vaixell, que s'atracava a tota velocitat.

Tot just va arribar el vaixell allà dalt, unes xarxes mig foredades i trencades pel pas del temps ,baixaren fins l'arena,fina i blanca d'aquella zona; seguit d'això moltes veus demanant ajuda es van començar a sentir.

El tauro Rexton estava fora de la cova, esperant que na Dori sortís del cau per anar a buscar ajuda. Na Dori va sortir corrent,i el tauró va aprofitar per agafar-la i en aquell instant una xarxa va caure sobre el tauró ,que pres de la por va demanar ajuda desesperadament.

Na Dori,com era molt bona li va dir que l'ajudaria,i el tauró va entendre el que alló significava; ell, l'unic que feia era perseguir na Dori, aprofitant-se de la situació. A més a més d'haver-hi ésser marins en perill mentres ell no els ajudava.

Va comprendre que no has de fer mai a ningú el que no vulguis que et facin a tu.

Just després d'aixó les xarxes van sense que na Dori pogués fer res,i mai més va tornar a tenir un accident com aquest ja que va viure molt feliç a la seva roqueta preferida

JOSEP HUGUET 2n D

bado 29 de noviembre de 2008

Faula de l' òs, el renard i el conillet

Això era un conillet que començà anar sol pel bosc. Caigué la nit i el conillet se'n anava al cau quan un renard intentà menjar-se'l. La cria, esglaiada, corregué bosc endins fins a una cova on la guineu (el renard) no hi podia entrar. Però allà vivia un teixó, més antipatic i gemegador del que podeu imaginar, que l'expulsà de la seva llar. El conillet es queda dormint entre la freda fullaca (preocupat pel renard). Quan tornà al cau, els seus progenitors el renyaren. Però a la fi s'assabentaren de les malifetes del renard què havien d'escarmentar.

Un amic de la família, l'òs, anà on era el renard i feu el mateix que el renard havia fet amb el conillet. El renard plorà d'amargor. L'òs li digué:
-No et vull veure més fent malifetes.
La guineu digué que sí i no ho va fer més.

No facis mai als demés, el que no vulguis per a tú.

ANA 2N D

El gat i el conill.
Una vegada a la muntanya hi havia un gat i un conill; el gat estava dormint fins que es va despertar.
-Hola conill, com et dius?
-Jo som un conill, però el nom no te’l diré, si vols que te’l diga fem un carrera.
-D’acord però si guany jo no et diré el meu nom.
-Vinga, comencem.
-D’acord.
Quan acabaren la carrera, varen veure que havien arribat els dos a la vegada, llavors es varen fer amics.

CARLES EDO 2n D

El peixet Josep i el peix Joan.

El petit Josep era un peixet humil, que vivía amb la seva família. Ell era el peixet més graciós i inocent del poble, pero el peix Cesar no tenía família ni amics i robava i pigava a la gent per guanyar diners.

Un dia Josep anava al supermercat i el Cesar li va robar tots els seus diners, i un altre dia el mateix i aixi una setmana.Al final Josep anava cansat de el Cesar i va dir als seus amics que vinguessin amb ell. El Cesar va anar a robar al Josep pero els amics varen apareixer pel darrere i Cesar estava sense escapatoria.

El Cesar va dir que acceptava la seva derrota per haver robat i va tornar-ho tot al amo, ell avergonyit volia sortir del poble pero Josep va dir que una família volian adoptar un fill així que el Cesar va anar a l'escola amb els altres i ningù sabia qui era l'antic Cesar

VÍCTOR 2n ESO

Dos caragols un dia varen
tenir una forta disputa
sobre quí era el major corredor.

Una granotaels va dir:
hi he arribat a sospitar,
que vosaltres dos sou iguals
i una coseta he d'afegir,
abans de fugir a correr,
mirau si podeu caminar,
perquè crec
que no vos podeu moure.

GORKA

Faula de l'àliga de l'ala tallada i la guineu
Un bon dia un home va capturar un àliga, li va tallar les ales i la va deixar al corral juntament amb les seves gallines. Trista, l'àliga, que en altre temps fou poderosa, abaixava el cap i ni menjava. Se sentia com una reina empresonada. Va passar un altre home que la va veure, li va agradar i va decidir comprar-la. Li va arrencar les plomes tallades, les va curar i les va fer créixer de nou. Una vegada l'àliga era curada, va posar-se a volar i va atrapar a una llebre per dur-se-la en agraïment al seu llibertador. La va veure una guineu i amb mala fe la va malaconsellar dient-li:- No li duguis la llebre a qui et va alliberar, si no al que et va capturar; doncs el que et va alliberar ja es bo sense més estímul. Procura més aviat entendrir a l'altre, no et vulgui a atrapar de nou i t'arrenqui completament les ales

-MORALITAT: Correspon generosament als teus benefactors, i per prudència roman allunyat dels malvats que t'insinuen fer el que no és correcte.

NEUS

EL GALL EL GAT I LES FORMIGUES

Això és una vegada un gall i un gat que es van posar a mirar les formigues. Els dos a l’hora es van ficar a pensar, i un li va preguntar a l’altre:- com es que les formigues troben tan de menjar? I l’altre li va respondre que no ho sabia.Els dos tenien molta gana i no trobaven menjar per enlloc i li van preguntar a una formiga que on trobava tan de menjar, la formiga li va dir que elles agafaven el menjar dels trossets que queien del menjar dels humans o d’algun insecte mort.El gat li va dir que si li deixaven un poc de menjar. Les formigues totes encantades li van deixar un poc del seu aliment. El gat es va empassar un trosset de fruita com si res, mentrestant el gall no volia menjar perquè estava esperant que el seu amo li donés el menjar que li tocava.El gat tot impacient va saltar damunt l’aliment de les pobres formigues i se’l va empassar tot.Les formigues es van enfadar amb el gat i varen seguir buscat menjar per a elles.El gat encara tenia gana i va decidir anar a buscar menjar per a ell. Quan va trobar un ocell mort al final del camí, va anar corrent, cap a ell, però quan va arribar ja l’havia agafat un altre animal. Va estar una bona estona buscant i buscant menjar i cada vegada que entovava li l’agafaven.Al final el gat es va morir de gana, mestres que les formigues seguien vives i ben alimentades i el gall molt feliç al corral amb les demés gallines.

IRIS

L'OCELL PETIT

Hi havia un ocell petitó que vivia al bosc. Cada matí anava a buscar menjar. Primer tot anava bé, era molt feliç, però al cap d’un temps, uns ocellots més grans que ell el van començar a molestar. Primer començaven amb insults, més endavant a agredir-lo, llançant-li tot tipus d’objectes per fer-li mal i fins i tot el llançaven al riu i el feien aguantar uns minuts sense respiració. No cal dir que l’ocellet s’ho passava molt malament i cada nit, quan arribava a casa seva, plorava. Tot va canviar però, quan un dia de tempesta, van aparèixer dues àguiles reals enormes que, al veure el sofriment per on feien passar els ocellots al petit ocellet, van llançar-los sense pietat al fons del riu on gairebé s’ofegaren. Des d’aquell dia, els ocellots no molestaren mai més al petit ocell.

Moralitat: No facis als altres el quqe no vols que facin amb tu.

ALEJANDRO TORRES

LA MENTIRERA I EL METGE
Això era una dona que anava sempre al metge i deia que es trobava molt mal ,però era mentida, era perque algú li fes cas .Tornava a anar al metge i el metge li deia que no tenia res fins que al final es va posar malalta de veritat i no li van fer casi llavonces es va morir perquè no li varen voler curar.

"No diguis mentides perquè al final diràs la veritat i ningú et fara cas"

MARISOL ROBADO

FAULA:LA JIRAFA I EL RATOLÍ
Un dia,una jirafa,anava caminant,quan de sobte,va sentir que la cridaven.Va mirar pels costats però no va veure ningú,i va sentir:-Aquí,sota teu!La jirafa va mirar abaix i va trobar un petit ratolí.-Què vols petit ratolí?-Em podríes pujar al teu llarg coll per agafar una poma?Fa dies que no menjo res.-No vull ajudar-te,em dóna peresa.-Aaaa...En fí me'n vaig -i el ratolí es va marxar molt enfadat.Al cap d'uns dies es varen tornar a trobar i la jirafa li va dir al ratolí:-Escolta!T'importaria donar-me una poma del terra,fa uns dies va haver una gran tormenta i totes les fruites van caure dels arbres i no puc agafar-ne cap,però el ratolí li va contestar:Si l'altre m'haguessis ajudat tú,ara t'ajudaria jo,així que recorda,no facis als altres el que no vols que et facin a tú,perquè algun dia podríes necessitar la seva ajuda.I el ratolí se'n va anar deixant a la jirafa pensant en els seus actes

PAU MARTÍNEZ

Faula: L'ase i la guineu

Un día fa molt de temps vivia una guineu a un bosc.La guineu va crear un grup d’animals, però quan va anar un ase a demanar-li que si podia entrar al grup la guineu li digué que no, que era massa debil i no mereixia entrar al grup.Al cap d’uns anys l’ase creà un grup d’animals, però com hi va deixar entrar a totom el seu grup va ser el millor grup del bosc.El grup de la guineu es quedà buit perquè tots els integrats se n'anaren al grup de l’ase.La guineu li demanà que si podia entrar al grup, però com l’ase era molt bo li digué que sí que podia entrar.

"No menyspreem mai als febles; potser tinguin millor sort que nosaltres"

VICENT MARTÍ

Això era un elefant molt fort que sempre es burlava de tothom, sobretot d'un petit ratolí. L'elefant sempre li deia :''mira que n'ets d'esquifit ,no podries ni aixecar un gra d'arrós'', mentre es reia estrepitosament d'ell .
Però un dia va arribar un caçador al bosc .Tots els animals fugiren ,però l'elefant quedà endarrerit degut al seu pes ; el ratolí també, però es va poder amagar sota una planta . El caçador va disparar a l'elefant, el qual va caure fulminat . El ratolí se li va acostar i li va dir : -"Què ha sigut de la teva gran força ?. No veig que t'hagi servit de res ". I dit això el ratolí s'amagà de nou.
"No hi ha que menysprear als més febles que pot ser ells tinguin més sort"

LES FAULES DE 2n ESO- IES SA COLOMINA - EIVISSA

Dintre de poc podreu veure aquí les faules que els alumnes de 2n d'ESO que publicaran en els seus blogs