JOAN TUR 2n D

FAULA EL GOS I LA PERDIU

Això era un ca caçador que era el millor de tots.
Un dia va caçar una perdiu molt llesta que li va dir que si no la matava l'ajudaria quan ell no pugues caçar. El gos li va fer molta gràcia això i el va deixar fer.

Un any després el gos va perdre totalment l'oïda i l'olfacte per això no podia caçar.
Es va posar davall un pi a plorar perquè seria la seva mort. La perdiu el va sentir i va decidir ajudar-lo a caçar i va anar molt bé.

Així el gos i la perdiu van ser fidels companys per sempre.

XICU 2n D

Faula

El conill i la perdiu

Això eren una perdiu i un conill que vivien en un bosc molt gran.Un dia van venir al bosc uns caçadors amb gossos per caçar conills.La perdiu li va dir al conill que anés on estaven els caçadors.Després de discutir.Elol sense saber-ho hi va anar.Quan va trobar-se amb aquells gossos tan grans,va començar a córrer.Finaltment el conill va trobar un amagatall i és va salvar.Vatornar a veure la perdiu molt malhumorat pel que li havia passat.La perdiu després d`escoltar-lo va dir que ho sentia ,que va ser un error.Un altre dia vam venir al bosc uns caçadors amb escopeta per caçar perdius.El conill com a venjança va dir a la perdiu que anés a aquell lloc perque hi havia menjar .Ella va anar cap allí.El caçador la va veura i li va disparar.La perdiu va morir.

FRAN 2n D

El conill egoista

Hi havia una vegada tres conills pel camp. Era hivern i feia molt de fred, i a més havien perdut el rastre dels seus pares. Tenien molta fam i un dia van decidir dividir-se per buscar menjar.
El primer no va trobar res; el segon, tampoc; però el tercer conill, que era un egoista, va trobar un camp ple de pastanagues... però quan el va vore va decidir no compartir-lo, i se'n va fer un fart sense dir res als seus germans conills afamegats.
Dies més tard, van tornar a sortir i els dos germans morts de fam van trobar un camp de pastanagues i van avisar el germà tan egoista, que no havia volgut compartir les seues pastanagues...
Quan van acabar de menjar, el germà egoista va comprendre com havia arribat a ser d'egoista. I així van trobar els seus pares i el germà egoista va aprendre la lliçó.

ALICIA 2n D

En Rexton i na Dori

Un dia un tauró,en Rexton, estava nedant.Quan va vorer una donzella nedant tota sola va pensar que se la podria mengar. Com que no va vorer cap cavallet de mar policía, va nedar sigilosament, però la donzella, anomenada Dori, va vorer en Rexton i va començar a córrer. Com acababa d'arribar a aquest poble del mediterrani no sabia on podia anar a amagar-se. De repent una morena va sortir d'un cau i se'n va anar correguent així que va decidir entrar-hi.

Després va vorer que el tauró ja no hi era i va decidir tornar a fora però just en aquell instan el mar es va tornar negre i va vorer un vaixell, que s'atracava a tota velocitat.

Tot just va arribar el vaixell allà dalt, unes xarxes mig foredades i trencades pel pas del temps ,baixaren fins l'arena,fina i blanca d'aquella zona; seguit d'això moltes veus demanant ajuda es van començar a sentir.

El tauro Rexton estava fora de la cova, esperant que na Dori sortís del cau per anar a buscar ajuda. Na Dori va sortir corrent,i el tauró va aprofitar per agafar-la i en aquell instant una xarxa va caure sobre el tauró ,que pres de la por va demanar ajuda desesperadament.

Na Dori,com era molt bona li va dir que l'ajudaria,i el tauró va entendre el que alló significava; ell, l'unic que feia era perseguir na Dori, aprofitant-se de la situació. A més a més d'haver-hi ésser marins en perill mentres ell no els ajudava.

Va comprendre que no has de fer mai a ningú el que no vulguis que et facin a tu.

Just després d'aixó les xarxes van sense que na Dori pogués fer res,i mai més va tornar a tenir un accident com aquest ja que va viure molt feliç a la seva roqueta preferida

JOSEP HUGUET 2n D

bado 29 de noviembre de 2008

Faula de l' òs, el renard i el conillet

Això era un conillet que començà anar sol pel bosc. Caigué la nit i el conillet se'n anava al cau quan un renard intentà menjar-se'l. La cria, esglaiada, corregué bosc endins fins a una cova on la guineu (el renard) no hi podia entrar. Però allà vivia un teixó, més antipatic i gemegador del que podeu imaginar, que l'expulsà de la seva llar. El conillet es queda dormint entre la freda fullaca (preocupat pel renard). Quan tornà al cau, els seus progenitors el renyaren. Però a la fi s'assabentaren de les malifetes del renard què havien d'escarmentar.

Un amic de la família, l'òs, anà on era el renard i feu el mateix que el renard havia fet amb el conillet. El renard plorà d'amargor. L'òs li digué:
-No et vull veure més fent malifetes.
La guineu digué que sí i no ho va fer més.

No facis mai als demés, el que no vulguis per a tú.

ANA 2N D

El gat i el conill.
Una vegada a la muntanya hi havia un gat i un conill; el gat estava dormint fins que es va despertar.
-Hola conill, com et dius?
-Jo som un conill, però el nom no te’l diré, si vols que te’l diga fem un carrera.
-D’acord però si guany jo no et diré el meu nom.
-Vinga, comencem.
-D’acord.
Quan acabaren la carrera, varen veure que havien arribat els dos a la vegada, llavors es varen fer amics.

CARLES EDO 2n D

El peixet Josep i el peix Joan.

El petit Josep era un peixet humil, que vivía amb la seva família. Ell era el peixet més graciós i inocent del poble, pero el peix Cesar no tenía família ni amics i robava i pigava a la gent per guanyar diners.

Un dia Josep anava al supermercat i el Cesar li va robar tots els seus diners, i un altre dia el mateix i aixi una setmana.Al final Josep anava cansat de el Cesar i va dir als seus amics que vinguessin amb ell. El Cesar va anar a robar al Josep pero els amics varen apareixer pel darrere i Cesar estava sense escapatoria.

El Cesar va dir que acceptava la seva derrota per haver robat i va tornar-ho tot al amo, ell avergonyit volia sortir del poble pero Josep va dir que una família volian adoptar un fill així que el Cesar va anar a l'escola amb els altres i ningù sabia qui era l'antic Cesar

VÍCTOR 2n ESO

Dos caragols un dia varen
tenir una forta disputa
sobre quí era el major corredor.

Una granotaels va dir:
hi he arribat a sospitar,
que vosaltres dos sou iguals
i una coseta he d'afegir,
abans de fugir a correr,
mirau si podeu caminar,
perquè crec
que no vos podeu moure.